En Bibliobús de Lleida a Brasilia

És el darrer dia, tenim una barreja de tristesa, cansament i nostàlgia per una ciutat que encara hem de deixar…

D’una banda no sabem si aquest ritme es pot mantenir gaires dies més. Encara no hem anat a veure allò que el turista s’emporta cap a casa en fotos : el llac, la catedral, la torre de la TV, però estem ben satisfetes, no és podia arribar a més . Ens emportem Brasilia al cap (hem de fer un informe per a l’ambaixada), al cor (aquest país i la seva gent cala profundament) i a la maleta !!!!! , no us podeu imaginar els llibres, dossiers, i paperassa en general que hem arribat a recollir…

Aquest darrer dia hem tornat a la Universitat de Brasília, al meravellós edifici del rectorat , on al  Decanat d’Extensió Universitària ens rep  la seva directora Fàtima Makiuchi i on s’incorpora una de les professores que vam visitar ahir. La reunió vindria a ser la segona part de la del dijous, i a més ens permet una visita guiada a la Biblioteca Central de la Universitat la més important de tot Brasília, que obre matins, tardes i caps de setmana i que en teoria també esta oberta al públic (sense cap servei de préstec etc.

Cal dir que la Universitat  és pública i està a primera línia de qualsevol universitat a nivell d’estudis i programes d’investigació. La paradoxa és que només hi arriben els estudiants que venen de l’ensenyament secundari privat, perquè els de la pública difícilment arriben al nivell que es demana per entrar-hi.

Després a dinar, avui tenim una festa de despedida  de las “consultoras españolas” . Estem encantades, en Luis Amoriz de T-Bone ens prepara a casa seva un dinar de feijoada, típic de les reunions d’amics. Amb tot el grupet de l’ambaixada (avui s’hi ha afegit la Marta), coneixem casa seva i fa honor al gènere de la seva carnisseria, si aneu al flikr , us farem dentetes amb les fotos.

Per la tarda estem preocupades, tothom diu que després d’un dinar així no es pot fer rés més,i a nosaltres ens rebrà, lligat a darrera hora  pel Fran,  el Sr. Ricardo Hernane Pires, Mayor de l’ Administració del  Districte Federal. Vindria a ser l’equivalent a l’alcalde del districte federal de Brasília.

La reunió és molt formal, fotos a dreta i esquerra, esta encantat de conèixer les consultores del Govern de Catalunya, enviades per la Ambaixada d’Espanya i declara el seu amor per Espanya i la seva cultura, modernitat etc etc, . Veiem que està interessat en veure quina visió tenim de la situació bibliotecària perquè ho veiem tot des de l’experiència però des de fora , de forma independent, sense cap dels condicionants que tindria qualsevol consultor de l’Administració.

En fi creiem que hem complert amb escreix i no s’han notat gens les caipirinyes del dinar, (es broma) …. i ai !! , venen les hores dels adéus, del Luis  Amoriz que necessita solucions ràpides per a la seva organització comunitària de T-Bone, i del nostre encantador Fran, que ens recomana que descansem i que ens donem el temps de reflexió que necessitem, i que ens diu que ha estat una bona experiència on ha aprés moltíssim i s’ho ha passat molt bé i que continuarà ….. nosaltres ho diríem igual ….

Per la nit encara aprofitem per anar a la Fira del Llibre que s’ha instal·lat prop de l’hotel, encara no hem desconnectat del tot.

Demà dissabte a veure si podem fer el turista dues horetes i cap a casa que ens esperen a més de la  família, els amics , i la  feina…  molts records per ordenar i experiències per pair…

Tweet

Dijous dia 28 . . 

Em sembla que era impossible encabir més activitats en un sol dia.

A les 8 hores ja ens passa a recollir en Fran,,. Aquest assessor de l’ambaixada ha estat com un àngel de la guarda i ens acompanya dia i nit preocupat perquè tot surti més que bé. S’ha de reconèixer que és un crac .Porta l’agenda que ha preparat  amb el suport  T-Bone al mil.límetre i ens ha procurat contactes amb absolutament totes les organitzacions que poden donar-nos una visió de la realitat bibliotecària de Brasília i per extensió del país. A més, estem encantades amb la seva simpatia i sentit de l’ humor. Quan afluixa l’agenda de treball ens ho vol ensenyar tot ,,, que si botigues, que si a una quadra que hi ha no se que pot servir de regal… Ahir ens va fer programa per la nit per tal que poguéssim assistir a un concert de percussió i veus, genuïnament brasileres de Brasilia a l’ explanada que hi ha entre el Teatre ( que és una esfera)  i la Biblioteca Nacional. El grup es diu Casa de farinha. 

Vam sortir de l’hotel a les 8’15 i ininterrompudament vam tornar a les 12’30 de la nit….

El primer va ser un reportatge de la TV O Globo a la nostra visita. Hem sortit al noticiari més vist del migdia i ho tornen a passar per la tarda. Si ens voleu veure aneu als vídeos que hi ha a la part dreta i hi trobareu l’enllaç.

Tot seguit  anem cap a la Universitat de Brasília al Departament de Ciències de la Informació i Documentació. Ens hem reunit amb les professores i la Cap del Departament per conèixer, entre altres, un treball de fi de carrera que dins l’ Àrea de Sistemes d’Informació, d’un alumne que va fer un estudi de la biblioteca  pública que fins fa poc tenia aquesta organització de T-Bone i que ha tancat per manca d’infraestructura que possibilités una mínima gestió i finançament .

Hem parlat d’altres estudis que també incideixen en la realitat  de les biblioteques públiques de Brasília i sembla que en conèixer la nostra “consultaria” per part de l’ambaixada , es podrien obrir altres possibilitats de col·laboració .  

Dinem a la mateixa universitat i per la tarda anem directe a la Secretaria de Estado de Cultura del Distrito Federal, on ens espera Cassemiro Souza, Gerent de Biblioteques i Marmerha Maria Ribero, encarregada de gestionar el projecte de Mala do Livro (maletes de llibres).

Aquest projecte totalment de voluntariat inicialment va sortir d’una persona del carrer. A les cases dels voluntaris deixen una caixa d’uns 200 llibres ben triats i preparats que els veïns, amics i coneguts poden anar-hi a qualsevol hora per consultar el fons disponible, que es presta i s’intercanvia cada 3 mesos.

Ara és un projecte que assumeix la Secretaria… i ofereix mitjans i orientació tècnica. Avui compten amb més de 500 maletes, amb el potencial del voluntariat que això representa al darrera . La majoria de maletes són a les ciutats satèl·lit, on viu la classe treballadora. Ara amplien aquest projecte al metro, que també es comença a construir, amb un sistema senzill i efectiu des d’un punt de vista econòmic i de logística: en un espai atractiu disposen d’una “mala do livro” ampliada amb uns prestatges amb més fons . El sistema és d’autoprèstec i autodevolució dels llibres i amb la possibilitat de fer donació de llibres que després d’una selecció contribueixen a alimentar el sistema.

El personal de vigilància de les estacions del metro i les voluntàries de “mala do livro” a casa , vetllen per al seu funcionament quan hi passen per anar o tornar de treballar… una experiència de voluntariat molt efectiva.

Durant 3 hores ens submergim a la difícil realitat que viuen, donat que el seu sistema de biblioteca pública tot justet comença a caminar: el tema legislatiu s’està dissenyant en aquests moments, el seu organigrama administratiu és enrevessat  per  a nosaltres i les dotacions pressupostàries en aquest moment van absolutament lligades a la posada en funcionament de la novíssima Biblioteca nacional.

Així i tot, de les 29 ciutats satèl·lit que envolten Brasília i que són una mena de districte administratiu, unes 11 disposen biblioteques públiques encara no reconegudes perquè administrativament “encara no s’han creat” . Costa de resumir un intercanvi  de les experiències del Sistema de Lectura Pública de Catalunya a la seva realitat, però els hi agrada i interessa molt el que mostrem sobre els nostres bibliobusos, ja coneixen una experiència similar a Sao Paulo que no va poder reeixir,,, però tenen moltes ganes de conèixer i és veuen molt dinàmics i amb idees clares del que voldrien fer i evidentment, es mostren interessats en la cooperació internacional.

Ja es fa costum sortir de nit d’aquestes reunions maratonianes, estem exhausts i molt satisfets, però avui tenim sessió de nit . Ens esperen a la seu de  T- Bone per a la seva Noite Cultural, que es fa cada dijous a l’Açougue (carnisseria) … obren les portes i posen cadires i taules al carrer. Hem quedat amb el grupet de l’ambaixada (Maria Puy que ja porta 25 anys a Brasil, i Paz, que tot just fa dos mesos que ha arribat) i tenim el temps just de menjar alguna cosa per arribar-hi. El programa d’avui inclou una mica de música, dos presentacions de llibres i un petit muntatge teatral…. i no cal dir que som anunciades amb platerets després de la fama televisiva adquirida pel matí.

 Acaba la nit tal com deia al començament,,, les veus i la percussió d’aquest grup encara ens ressonen,,, al cor i les “tripes”. 

Recordeu que les fotos de cada dia són al flik ….

Tweet

Sempre de bon matí amb un cel absolutament blau sense cap nuvolet, l’aire net i una llum brillant, el Fran ens porta cap a la Biblioteca Pública de Brasilia. Diem bé “la” perquè sembla que de pública, segons el concepte que nosaltres li apliquem, pot ser només n’hi ha una altra …. o almenys ho és al Pla Pilot, el que seria el centre administratiu i de serveis de la ciutat.

Està ubicada a una zona residencial de la zona sul “entre quadras” que en diuen .

Comencem a entendre per poder ubicar-nos, conceptes imprescindibles de l’urbanisme de Brasilia com: plano piloto, asa norte i sul , quadras, entrequadras, cidades satèlite,,,,

Quan van “fabricar “Brasilia enmig de la sabana en només 4 anys , ho van fer organitzant els edificis per “quadras “ i dins de cadascuna, els blocs de pisos no fan més de 6 pisos d’alçada. Entre una i altra quadra, “entrequadras”, hi ha uns espais immensos on s’hi ubiquen els serveis comunitaris : o una escola, un centre sanitari, les zones de botigues, un gimnàs ,,,etc . Després ja venen les zones de serveis de la capitat : la zona dels bancs, dels hotels o de l’Administració (perquè aixecaven la capital administrativa del país : Explanadas dos Ministerios , vora del palau del President, el Senat, la zona de les ambaixades…etc,etc .. i per traslladar- se fora de la seva quadra,,, tots en carro (cotxe) amunt i avall.

Només hi ha el detall que aquesta ciutat es va pensar per a 500.000 persones i ara s’ha multiplicat per 5 i han de viure a les ciutats satèl.lit , on la planificació ja no existeix. Tot just ara comença a aplicar-se alguns plans per racionalitzar i fer extensiu el transport entre la capitat i les ciutats satèl.lit (hi ha les obres del metro).

Ens expliquen que els treballadors, es normal que tinguin més de dues hores de trajecte entre diferents busos per anar del centre i la perifèria i a la inversa perquè la xarxa de transport públic és molt deficitària..

En fi, que arribem a la Biblioteca i per resumir, sembla que no pot ser…. entrevistem a la bibliotecària que ens respon a totes les preguntes super amable,,, explica que el 99 % del fons procedeix de donatius (però molt ben triats), el mobiliari també és de donatius, el fons tot just ara s’està acabant de catalogar, que s’utilitza molt per estudiar i que per això li és difícil poder programar activitats dins l’horari de la biblioteca (ara no en pot fer). Així i tot, tenen un projecte de construcció de moment parat però que espera poder arrencar algún dia.

Després de la visita ens esperen per dinar tot l’equip de l’Oficina Cultural de l’Ambaixada, amb Conseller i tot ,,,, són els companys i el cap del Fran, que és la persona que ha organitzat el viatge i l’agenda i ens acompanya cada dia.

 A la tarda anem a l’Oficina Regional del Brasil de la Organizao dos Estados Ibero-americanos, on tenim una reunió amb la seva directora Ivana de Siqueira i la Gerent dels projectes Sra. Telma Teixera. Ha estat una reunió clau per entendre les polítiques del llibre i la lectura al Brasil, línies de col.laboració entre els Ministeris de Cultura i Educació i la mateixa OEI i totes les actuacions per incentivar polítiques públiques envers les Biblioteques escolars, alfabetització d’adults, mediadors de la lectura, Pla Nacional per la lectura ….. es mostren molt interessades en tot el que es fa a Catalunya i puc fer la presentació dels Bibliobusos de Lleida en el Powepoint que portava preparat. Ha estat una reunió viva, gens formal.

Quan vàrem sortir ja era fosc i tot el personal l’oficina ja havia plegat de treballar.

Totes dues cap a l’hotel a tornar a buscar les delícies de la cuina brasilera a peso, que mai falla.

 Avui de premi, una caipirinya.

Tweet

El dia comença aviat, en Fran  de l’Ambaixada d’Espanya ens recull per anar cap al sector sud de la ciudat (Asa Sul), on ens espera en Luiz Amoriz de T-Bone per mostrar-nos l’ Açougue Cultural T-Bone (Carnisseria Cultural T-Bone, literalment).

Allí veiem com organitza i prepara tot el fons que després portarà amb la seva furgoneta al llarg d’una de les artèries viàries de la ciutat, la W3 Nord, on resseguirà diasí, dia no, gairebé totes les 35 "parades culturals", ubicades dins les parades dels autobusos urbans que diàriament transporten milers de treballadors des de les ciutats satèl.lits fins a Brasília.

Anem amb ells dins la furgoneta, veiem de primera ma i participem en la seva tasca de reposició dels fons. Un cop acabats els llibres, retornem cap a l’ Açougue on li fem un munt de preguntes sobre tot el que hem vist i experimentat i acabem amb una petita tertúlia del Brasil actual i del seu passat més recent. Molt interessant….

Dinem amb en Fran una modalitat que cada cop ens agrada més , en relació al la qualitat/preu, que és a peso en un bufett lliure , on es fa difícil d’omplir el plat  perqué has de triar entre una especialitat bona, d’una de  boníssima, al final ho poses damunt una bàscula i pagues segons el pes del menjar que has triat. El dinar serveix per ajustar agenda  i horaris, intercanviar tota mena d’informació,,,

Tornem a l’hotel per carregar bateries : les de màquina de fotos que hem espremut i les nostres que també les teníem baixes.

Al cap d’una horeta justa ja hi tornem , ara en direcció a la Biblioteca Nacional de Brasilia on tenim concertada una visita a les seves instal.lacions que inauguraran el proper mes de novembre… no cal fer comentaris perqué les imatges son prou explícites. La propera setmana es preveu celebrar la Bienal de Poesia, tot plegat els té prou ocupats i tenim per confirmar si ens podrà rebre el seu director, Sr. Antonio Miranda. Visitem les instal.lacions,  podem parlar amb una professora de la Facultat de Ciències de la Informació de coordina un grupet d’esudiants en práctiques que ajuden en la catalogació i finalment també podem veure el director que ens reb una bona estona disposat, sense cap pressa, a explicar, escoltar i respondre les nostres preguntes… molt i molt bé . Acaba aquesta jornada i cap a l’hotel a veure si podem resumir  i païr aquest dia ,,,, i prepara-nos per dimecres que també és preveu igual d’intens. Recodeu que les imatges les podeu trobar a la mateixa adreca

http://www.flickr.com/photos/paradacultural/

Tweet

Al matí a les 9 hores,  anem al sector de les ambaixades, a l’ambaixada d’Espanya a Brasilia on ens espera el nostre contacte al llarg d’aquests mesos, en Francisco Gomez (Fran). Després de les presentacions i salutacions, ens presenta el nou asessor cultural arribat recentment a aquesta nova destinació.

Tot seguit arriben  els representats de l’Associació T- Bone, en Luís  Amurou fundador d’aquesta ONG i  Francisca Azevedo la seva ma dreta encarregada de tots els temes de comunicació i logística. La primera reunió té lloc fins a 10’30 h. més que rés per a una presentació mutua de qui som i què fem …

Tot seguit, tots ens traslladem a la seu de l’edifici de la UNESCO a Brasilia on ens reb la Sra. Jurema Machado , Coordinadora de Cultura-UNESCO a Brasil i que també dona suport a T- Bone.

Després d’aquesta reunió ens despedim fins a la tarda del Luís i la Francisca i dinem amb en Fran. Tenim un primer intercanvi d’impresisons i parlem de la nostra tasca amb els Bibliobusos a Lleida.

A les 5 de la tarda anem cap a Esplanada dos Ministérios, on hi ha tot els edificis administratius de la ciutat. A la seu del Ministério das Relaçoes Exteriores , hi ha la seu de la Fundacao Alexandre de Gusmao , on ens espera també una presentació amb el seu President Jerônimo Moscardó.

Ha estat un dia de presentacions mútues, pot ser serà dels més formals ,,,, són contactes d’alguns dels  col.laboradors de l’Associació T-Bone.

Podeu veure un parell de fotografies al flickr. Ja sabeu l’adreça… i si no, aquí la teniu

http://www.flickr.com/photos/paradacultural

Tweet

Un cap de setmana per recordar .

CHAPADA DOS VEADEIROS, es un enclau paradisíac al nord est de l’estat de Goiàs, a 230 km. al nord de Brasília, i està situat al sud d’un complex de muntanyes que s’anomena Araí-Nova Romana-Veadeiros .  Està format per diferents àrees de conservació des de Parcs naturals, parcs municipals, àrees de protecció ambiental o reserves ambientals… i territoris de protecció de grups ètnics… un paradís per als caminadors, ciclistes , excursioniesme amb canoes o naturalistes per observar  més de 300 espècies diferents d’aus…

El composen tres municipis amb uns poblets molt petits plens de Pousadas  de nom evocadors: paradiso,cristal, recante de paz, jardim do edem, tucanos, flors de cerrado,,, i on es situen moltes petites empreses d’ecoturisme, botigues d’artesanies, restaurants de cuina autòctona (boníiiiissima), i també és un important centre de pràctiques de teràpies naturals, holístiques ,,,,

Aquest cap de setmana, de totes les activitats que es poden fer, només va ser possible un petit tastet que ens va donar una idea del tema, i vam visitar dos punts del  Parc Nacional per seguir "les cachoeiras", que vol dir "salts d’aigua".

Dissabte al migdia en arribar a Alto Paradiso, a la Pousada dos Guias on teníem el lloc on dormir, el seu propietari que també és un dels guies de la Chapada …, ens va proposar visitar el Parc de Val da Lua (Vall de la Lluna) un nom que descriu perfectament la geologia espectacular del curs d’aigua que vam seguir a peu.

El diumenge vam estar de molta sort, en poder compartir amb dues noies de Rio de Janeiro una excursió molt més llarga a una de les cachoeiras més espectaculars : CACHOEIRAS DO RIOS DOS COUROS, una ruta impressionant que segueix la sequència dels salts d’aigua del riu . Aquests salts poden arribar a una caiguda de fins i tot 100 m. i  formen unes piscines naturals  on poder-se banyar,   sensacionals. Vam aprofitar per tornar juntes a Brasilia i canviar les horetes d’autobus per un "taxi"  que ens va permetre aprofitar tot el dia.

Les fotos d’aquest cap de setmana i la resta a partir d’ara les trobareu al flickr http://www.flickr.com/photos/paradacultural/

perquè aquí no ens hi caben.

També agraïm tot el seguit de comentaris arribats, els hem llegit , i aprofitem per dir que s’agraeixen i emocionen molt ..  gràcies i continueu …. 

A partir d’ara, ja situades, comença l’estada del nostre treball. Estem a l’expectativa del que ens expliquin i amb moltes ganes de començar.

Tweet

Després de la Jornada maratoniana del dijous, el divendres el destinem al descans,,,

Ens hem adaptat molt ràpid al nou horari i ja pensem en el cap de setmana fòra de la ciutat, donat que sembla que molts edificis públics tanquen i tothom que en té la possibilitat, acostuma a anar a altres indrets. El nostre contacte a l’Ambaixada ens va recomanar conèixer el parc natural de CHAPADA DOS VIADEIROS, i dissabte al matí anirem cap a Alto Paradiso, un poble situat en un paratge natural a 3 horetes en autocar. Pel matí sense presses anem a la "rodaviaria", l’estació d’autobús a comprar els bitllets.Tornarem diumenge al migdia.

La ciutat ens fa una impressió diferent al que estem acostumats. Pel poc que hem conegut no sembla  feta a escala humana. Com anèdota comentem que és difícil veure un semàfor per a vianants i voreres o espais per anar a peu. La part de la ciutat on estem, tot és gegantí i sembla més pensada per a la circulació viària.

Per als que us interessi conèixer més informació podeu visitar, entre moltes altres altres : http://chapada.com, .

Ha estat un encert arribar uns dies abans i començar el proper dilluns amb l’agenda que tenim prevista, perfectament situades.[@more@]

Tweet

Encetem el viatge ben animades. A les 5’10 hores de la matinada del dijous arribem a l’aeroport de Barcelona. Facturem maletes i puntuals a les 7’10 ja hem embarcat a l’avió… ens despedim de Barcelona amb un cel negre ple pluja. L’avió de la TAP molt bé. ens hi posem amb calma que el viatge que ens espera serà llarg. Aterrem a l’aeroport de Lisboa ina horeta i mig més tard, dues hores justes d’espera i tornem-hi . Abans posem el rellotge una hora enrrera i a les 9’15 hora local fem cua per embarcar de nou … i a les 10’15 preparades per enlairar-nos cap a Brasilia …. Les horetes es van escolant , no tenim gens de son , sobrevolem les illes de Cab Verd (Cabo Verde) a les 14’45 quan hem acabat de dinar… veiem una peli, escoltem música , intentem dormir,,, són més de vuit hores de vol que intentem siguin fàcils de passar. Per la pantalla del seient es pot controlar el trajecte , el temps i viatge i les hores que encara falten. Es millor mirar-ho només de tant en tant … ja veiem terra brasilera, passem un verd intens a un terra vermellós, ja arribem….

A les 7’30  de la tarda del meu rellotge ( hora suposo que les 16’15 de BRasilia) .. arribem,,,,a darrera hora el comandant ens ha fet l’obsequi de bambolejar-nos a dreta i esquerra durant uns minuts i tots hem adquirit un groc bastant verdós, que no estava malament, si no fòs perqué ja havíem superat les 14 hores de passejar-nos amunt i avall. Rés,,,, falsa alarma i ja som a l’areroport, només ens cal passar control de passaports, espera i esperar una mica més les maletes, sortir a la terminal, buscar l’autobús fins al Centre de BRasilia, arribar-hi, cercar un taxi amb un "salero" com si tota la vida ho haguèssim fet i cap a l’hotel , que està la mar de bé. Són com uns apartaments un per cada una que tenen de tot… ens posem tot seguit a buscar la connexió a Internet i de moment tirem de bateria perqué els endolls no lliguen. Sortirem a buscar un adapatador desseguida….

Total que són les 12’15 del meu rellotge, ni idea de l’hora local i aqui que estem complint amb els deures de posar el bloc al dia…

gràcies als comentaris rebuts fa molta il.lusió rebre els comentaris  ,,, i en fí que demà serà un altre dia …. em sembla que divendres , oi ? Bona nit ….

Tweet

Encetem el viatge ben animades. A les 5’10 hores de la matinada del dijous arribem a l’aeroport de Barcelona. Facturem maletes i puntuals a les 7’10 ja hem embarcat a l’avió… ens despedim de Barcelona amb un cel negre ple pluja. L’avió de la TAP molt bé. ens hi posem amb calma que el viatge que ens espera serà llarg. Aterrem a l’aeroport de Lisboa na horeta i mig més tard, dues hores justes d’espera i tornem-hi . Abans posem el rellotge una hora enrrera i a les 9’15 hora local fem cua per embarcar de nou … i a les 10’15 preparades per enlairar-nos cap a Brasilia …. Les horetes es van escolant , no tenim gens de son , sobrevolem les illes de Cab Verd (Cabo Verde) a les 14’45 quan hem acabat de dinar… veiem una peli, escoltem música , intentem dormir,,, són més de vuit hores de vol que intentem siguin fàcils de passar. Per la pantalla del seient es pot controlar el trajecte , el temps i viatge i les hores que encara falten. Es millor mirar-ho només de tant en tant … ja veiem terra brasilera, passem un verd intens a un terra vermellós, ja arribem….

El pilot del vol ens fa  l’obsequi de bambolejar-nos a dreta i esquerra durant uns minuts i tots hem adquirit un groc bastant verdós, que no estava malament, si no fòs perqué ja havíem superat les 14 hores de passejar-nos amunt i avall. Rés,,,, falsa alarma i ja som a l’areroport, només ens cal passar control de passaports, espera i esperar una mica més les maletes, sortir a la terminal, buscar l’autobús fins al Centre de BRasilia, arribar-hi, cercar un taxi amb un "salero" com si tota la vida ho haguèssim fet i cap a l’hotel , que està la mar de bé. Són com uns apartaments un per cada una que tenen de tot… ens posem tot seguit a buscar la connexió a Internet i de moment tirem de bateria perqué els endolls no lliguen. Sortirem a buscar un adapatador desseguida….

Total que són les 12’15 del meu rellotge, ni idea de l’hora local i aqui que estem complint amb els deures de posar el bloc al dia…

gràcies als comentaris rebuts fa molta il.lusió rebre’ls, i en fí que demà serà un altre dia …. em sembla que divendres , oi ? Bona nit ….

Tweet

 Tot comença finals de 2007 , a la central de biblioteques de Lleida, la Nati reb un correu de l’ assessor cultural de l’Ambaixada d’Espanya al Brasil per explicar que donen suport a l’associació cultural T-Bone de Brasilia, i més concretament al seu projecte "Parada Cultural", que bàsicament consisteix en la implantació de petites biblioteques a les parades d’autobús de Brasilia.

Casualment , a través d’altres contactes han sentit a parlar del servei del bibliobús que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació presta a les comarques de Lleida de les Garrigues, el Segrià, el Pallars Jussà , Pallars Sobirà  i l’Alta Ribagorça i ens demanen assessorament per al seu projecte.

En primer lloc la pregunta : a Brasilia l’experiència dels Bibliobusos de LLEIDA ??

POT SER QUE EN PRIMER LLOC CONEGUEU QUE FEM I COM HO FEM …., oi ? i li enviem la informació del que fins ara hem fet , que ho vegin i comentin plegats i si encara creuen que hi podem donar suport en tornem a parlar…. en primer lloc poden consultar a la web http://www.aclebim.org veuran a la secció del bibliobús del mes que al desembre es parla del BBús de Les Garrigues Segrià i al preu de pàgina és conté tota la informació dels bbusos de Lleida.  Si ho voleu conèxier,,, podeu fer el mateix.

La resposta des de Brasilia després de reunir-se amb T-Bone , va ser que els hi interessa molt el tema i ja començem a parlar d’una  proposta de treball, prèvia a una visita ….

En aquest punt des de la Central de Lleida, la Nati ja exposa que aquest treball s’ha de fer amb el coneixement i acord de la Subdirectora General de Biblioteques , Sra. Carme Renedo i a més, li proposa a la Lourdes Reyes , que el passat mes de febrer era la responsable de Programació de la Secció de Planificació, la participació conjunta en el projecte, que accepta encantada….

Tweet